Rothenburg Ob Der Tauber, ciutat medieval

Entrada principal
see all photos »

El dia següent ens vam despertar ben aviat, per preparar de bon matí aquell nou dia que ens havíem de dirigir cap al nord-oest, primer direcció Rothenburg ob der Tauber i després per anar a passar la tarda cap a l’est, a Nurnberg.

Després de la rigorosa dutxa a l’hotel vam baixar a esmorzar. Vam anar al restaurant de l’hotel a degustar les més delicioses salsitxes alemanyes que vam provar durant el viatge. Eren boníssimes!! I clar, acompanyades per tot el repertori d’energètics complements que no poden faltar a cap esmorzar “continental” que es digni.

Rothenburg, màgica ciutat medieval

Junts als nvols
see all photos »

Així que tots preparats vam sortir al carrer, armats amb el paraigües, mapes i guies de viatges que ens havien de dur i explicar els llocs més agradables per visitar.

Al damunt del cotxe Alemanya també és un país totalment distint. Les vies de comunicació estan molt més dimensionades que no pas Espanya, però sobretot el que més destacava era el civisme dels conductors. I així ho vam poder comprovar durant tots els mils de kilòmetres que vam fer durant aquella setmana.

Tant pronte vam arribar a Rothenburg vam veure que aquella ciutat era “especial”. Des de les afores es veia la muralla que envolta la ciutadella medieval. Tenia un aspecte molt cuidat, semblava que no hagués passat el temps per ella i que encara guardés la ciutat del segle XIV intacta dintre seu. I lo increïble és que així era! A la mateixa entrada de la ciutat es començava a divisar les casetes, pintades amb moltíssims colors pastel i engalanades amb milers de flors que donaven encara més caràcter a aquell conte.

L'ajuntament de la ciutat
see all photos »

Passejant entre els seus carrers començàvem a descobrir els menjars i regals típics d’allí. Sense cap dubte el menjar típic de Rothenburg eren les Snowballs, unes boles de pasta dolça que podíen anar banyades en mil i un sabors distints: xocolata, café, vainilla, coco, mel... i el cas és que ens van agradar i en vam agafar un bon grapat per portar-les cap a la nostra terra natal. Això si, també vam descobrir la cura de les pasteleres a l’agafar-les per posar-les dintre de caixetes era substancialment distinta a l’espanyola ;)

Cases tpiques
see all photos »

Per altra banda, els objectes típics de Rothenburg eren les grans tasses de cervesa. Bé, realment són típiques a tot el Bayern alemany (i segur que no fa falta explicar perquè xD). Però hi havia un altre “objecte” que destacava molt en aquella ciutat, i eren.... els japonesos!!! Aquella ciutat estava, literalment, envaïda per mils de japonesos armats amb càmeres fotogràfiques i guies de viatge plenes de kanjis.

De la ciutat cal destacar l’ajuntament, situat al bell mig de la ciutat, al costat de la catedral (que per cert estava en obres quan vam estar-hi). L’ajuntament semblava molt gran per l’època en que va ser construït, però encara ens vam sorprendre més quan vam entrar-hi dintre. Era la construcció original intacta, amb els seus salons del tron i les seves escales cargolades, com un conte.

Cases de la ciutat
see all photos »

Passejant per dintre vam trobar el camí que duia al torreó, el punt més al de l’ajuntament i des d’on es gaudia d’una vista preciosa de la ciutat. Tota, però tota tota l’estructura del torreó era de fusta, fusta envellida durant el pas del temps i decorada amb cartells de “Perill, altament inflamable ^_^u”, però no ens va espantar i vam començar a muntar cap a dalt. Després de molts escalons i japonesos vam arribar dalt de tot, on ens vam trobar amb un altre cartellet, el primer que trobàvem, que informava que per muntar les últimes 8 escales, quan ja en portàvem 200, s’havia de pagar xD Però bé, realment val la pena. La vista des de dalt és immillorable, i si no es sofreix vertigen és molt relaxant veure els boscos que rodegen la ciutat. I també és molt divertit veure els japonesos transformats en formiguetes per damunt la plaça de l’ajuntament!

Un altre dels atractius de la ciutat és el comerç local. Hi ha moltíssimes botigues d’artesania, algunes molt singulars, com la tenda de joguines de darrera l’ajuntament que està tant ambientada que sembla un parc d’atraccions. Encara millor, semblava que et fessis petit i entressis a la casa de David el Gnomo, increïble.